Resultats de la cerca frase exacta: 56

Diccionari de la llengua catalana
31. esventrar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Obrir el ventre (a un animal o a una persona). Fendre completament (un atuell, un mur, etc.). El càntir s'ha esventrat. Una serra circular, escalfar-se desmesuradament, cremar-se a trossos i destrempar-se, de tal manera que queda boteruda i inservible. [...]
32. serradura
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de serrar; l'efecte. Tall que fa la serra. [usat generalment en pl.] Conjunt de partícules que es desprenen de la fusta en serrar-la o raspar-la. L'andana de l'estació es va omplir de pols i serradura. Al racó hi posarem serradures per als gats.  [...]
33. dors
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
dors d'una serra.  [...]
34. serreta
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peça, òrgan, apèndix, amb dents disposades com les d'una serra. Llistó clavat de proa a popa, un a cada banda del buc de certes embarcacions, sobre la part inferior de les costelles i inferior al contubal. Tauló que, juntament amb d'altres, se sobreposa al costellam de [...]
35. dent
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
dents llargues [o tenir bona dent] Tenir molta gana. Part sortint de certs objectes, la qual recorda per la forma i la disposició una dent. Les dents d'una serra, d'un xerrac. Les dents d'una roda d'engranatge. Les dents d'una cremallera, d'uns clemàstecs. Les dents d'una fulla. Part [...]
36. osca
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
romana, etc., com a senyal. Senyal fet en una orella del bestiar oví que consisteix en un tall en angle recte. Pas estret i acinglerat en una serra. [...]
37. insinuar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
serra del Cadí. Fer entendre a algú, d'una manera indirecta, l'interès de tenir-hi una relació amorosa. Ell se li insinua, però ella fa la desentesa. Presentar un instrument públic davant el jutge competent perquè interposi la seva autoritat. [...]
38. bec
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
bec llarg, corbat cap amunt, i les potes d'un to blavós (Recurvirostra avosetta). bec d'esclop Ocell de l'ordre dels ciconiformes, amb un gran bec, propi de l'Àfrica central (Balaeniceps rex). bec d'espàtula Ànec cullerot. bec de ferro Durbec. bec de serra Ocell [...]
39. racó
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
serra. Viu en un racó de món. Allò que per negligència es deixa en un racó en endreçar una habitació. Quan escombra, no li agrada deixar racons. Estalvis que hom guarda. Estalviem: fem racó per a quan serem vells. Trastorn causat pels aliments que s'han encallat [...]
40. número
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
part del programa d'un espectacle d'atraccions, de circ, d'un concert, etc. Edició d'una publicació periòdica. El número de febrer de Serra d'Or. Bitllet marcat amb un número per a participar en un joc d'atzar.  [...]
Pàgines  4 / 6 
<< Anterior  Pàgina  1  2  3  4  5  6  Següent >>